Logo Uvic-UCC

 

Una estratègia participativa per a lluitar contra la desigualtat digital

Carles Bosch Geli, professor agregat de la UVic-UCC i investigador del grup de recerca Digital Care, Ivet Leiva Suarez, Dinamitzadora-tècnica del Laboratori d'Innovació Social i Digital (LISD) de la UVic-UCC, Mar Beneyto-Seoane, professora Doctora en Innovació i Intervenció Educativa de la UVic-UCC, Núria Simó-Gil, professora titular del departament de Pedagogia de la UVic-UCC i Ramon Reig Bolaño, professor del departament d'Enginyeria de la UVic-UCC. Amal ha quedat amb els seus amics en la plaça del barri, al costat del centre social. Saben que durant el dia tenen la wifi oberta i els deixen usar-la sense problemes. Fa poc es va quedar sense dades i a casa la connexió no és molt bona. Estant amb els seus amics aprofita per a mirar les xarxes socials, jugar una estona i cridar als seus parents llunyans. A casa a vegades usa l'ordinador que li han deixat a l'escola, encara que sap que quan acabi el curs haurà de retornar-lo. Tampoc creu que li faci tanta falta. Ja té el mòbil i no li interessa massa aprendre altres coses. Com en el cas de Amal, les tecnologies digitals han transformat molts aspectes de la nostra societat, des de la forma en què ens comuniquem i treballem fins a la forma en què consumim informació i entreteniment. La transforma que tenim d'extreure tot el seu potencial. No es tracta només que Amal pugui disposar d'un ordinador que li presten a l'escola: es tracta que sigui conscient de tot el partit que li pot arribar a treure, més enllà de mirar xarxes o parlar amb amics. No saber-ho limita seriosament la seva capacitat d'integració social i la de moltes altres persones. Estratègies per a reduir-la Existeixen diverses estratègies polítiques que busquen reduir les desigualtats en l'era digital. Alguns exemples són la Declaració Europea sobre els Drets i Principis Digitals o, a Espanya, l'agenda Espanya Digital 2026 i iniciatives autonòmiques amb propòsits similars. Encara que existeixen clares voluntats i intencions polítiques de millorar el benestar digital de la població, la bretxa digital és encara un dels grans desafiaments de la societat actual. En aquest àmbit, el paper de l'educació és crucial, especialment entre els més joves. L'objectiu és que puguin accedir a les tecnologies digitals i desenvolupar plenament les seves competències independentment de la seva condició familiar, cultural o econòmica. L'educació, ja sigui formal o informal, s'ha transformat en l'escenari clau on promoure les seves oportunitats d'aprenentatge digital. L'aprenentatge servei Més enllà de programes institucionals, hi ha una estratègia que pot acostar les competències digitals a les persones que més les necessiten al mateix temps que serveix d'ensenyament per a qui la realitza: l'aprenentatge servei. Amb aquesta metodologia, els estudiants participen en activitats de servei a la comunitat com a part integral del seu procés d'aprenentatge, centrant-se en problemes reals de la comunitat i promovent el seu compromís actiu amb la societat. Aquest tipus de pràctiques poden aplicar-se en qualsevol nivell educatiu. En la universitat, concretament, es compta amb diferents xarxes per a impulsar-les, com la Xarxa APS (U). En la Universitat de Vic-UCC hem aprofitat l'aprenentatge servei precisament per a reduir de la bretxa digital que existeix entre la població jove, amb cinc pràctiques en el barri del Remei de la ciutat de Vic (Barcelona). Aquest barri és el de major densitat del municipi, amb un 45% de la població de 54 nacionalitats diferents, i amb perfils en risc de pobresa i exclusió social (21% sota el llindar de pobresa). Les propostes van ser realitzades en cinc institucions diferents vinculades a joves: dos centres escolars, una escola d'adults, una associació socioeducativa i un centre d'inserció laboral. Cada proposta va involucrar a estudiants i docents, juntament amb altres membres d'aquestes comunitats. Es va començar per identificar els problemes de cada centre per a dissenyar intervencions a la mesura. En els centres educatius, es van utilitzar qüestionaris digitals inclusius per a les famílies i es va dissenyar un pla de formació digital per a la transició educativa cap a l'ESO. A l'escola d'adults es van fer tallers per a aprendre una llengua a través de diferents aplicacions. A més, en l'associació socioeducativa es va posar en marxa una yincana digital per al coneixement del territori i en el centre d'inserció laboral es va treballar en un projecte multimèdia col·laboratiu. Millora de competències i involucració A partir de l'avaluació dels resultats, s'ha pogut comprovar com les propostes ApS han tingut un impacte molt positiu. D'una banda, han millorat l'accés i les competències tant digitals com socials dels joves participants, aprenent noves eines digitals i a participar amb diferents col·lectius. Per l'altre, han fomentat la participació dels estudiants universitaris en projectes comunitaris, enfortint la relació entre universitat i territori i promovent el seu paper com a futurs professionals compromesos amb la transformació social. L'enfocament d'aprenentatge servei es presenta, per tant, com una eina valuosa per a reduir la bretxa digital de la societat, alhora que es formen ciutadans compromesos amb el seu entorn i capaços de generar canvis socials significatius. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.
Per juditagudo | 17.05.2024 | Articles divulgatius