Vés al contingut

Logo Uvic-UCC

Relació entre ètica personal i burnout: influència inesperada del compromís afectiu

Carlos Santiago-Torner, José-Antonio Corral-Marfil i Elisenda Tarrats-Pons, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

 

El burnout es pot descriure com la sensació d'esgotament o feblesa generalitzada, acompanyada d’una percepció d’aïllament en el treball i d’un estat de tristesa i negativitat. En conjunt, aquestes sensacions porten el treballador a sentir-se trist, antisocial, ansiós, i a reduir el rendiment laboral. L'any 2000, el burnout va ser declarat factor de risc laboral per l'Organització Mundial de la Salut, a causa de la seva capacitat d’afectar la qualitat de vida, la salut mental i, fins i tot, de posar en risc la vida.

El burnout comprèn tres dimensions. En primer lloc, l'esgotament emocional, que fa referència a una disminució d'energia, física i mental, associada a sensacions de frustració i fracàs. En segon lloc, la despersonalització, que és un entumiment emocional o físic dels sentits, de les respostes a l’entorn, acompanyat d’un sentiment de distanciament d’un mateix. I en tercer lloc, la baixa realització personal, que és la tendència a avaluar negativament el propi treball, acompanyada de sentiments d'ineficàcia i incompetència laboral.

D’altra banda,  l’ètica personal comprèn els valors i les normes que determinen les actuacions individuals. Els climes ètics es poden definir com les percepcions compartides pels treballadors sobre allò que és èticament correcte i com s’han de desenvolupar les qüestions ètiques. Per la seva influència sobre la salut emocional, els climes ètics han estat objecte d'intensos debats.
Tot i això, l'ètica personal, concebuda com a recurs potencial que pot reduir la síndrome del burnout, ha passat desapercebuda.

Per aquesta raó, l’objectiu d’aquest estudi va ser examinar l'efecte de l'ètica personal sobre les tres dimensions del burnout, tenint en compte la influència moderadora del compromís afectiu (Figura 1). L'anàlisi de moderació és un tipus d'anàlisi estadística en què una variable independent prediu una variable dependent, tenint en compte la força causal d'una tercera variable, que interactua entre ambdues, anomenada variable moderadora.

                                               Figura 1. Model d’investigació

Model 1 Burnout


L’estudi empíric d’aquesta recerca es va basar en una enquesta a 448 treballadors qualificats d’empreses del sector elèctric de Colòmbia. El sector elèctric colombià ha experimentat diverses transicions en els últims set anys. La modernització energètica i la implementació de polítiques anticorrupció fan necessàries anàlisis per a avaluar l'impacte dels nous escenaris sobre la salut emocional dels treballadors i els climes empresarials.

Els resultats van mostrar que l'ètica personal redueix l'esgotament emocional i la despersonalització, però que no està relacionada amb la realització personal. De manera inesperada, el compromís afectiu té un efecte moderador invers; és a dir, a mesura que compromís afectiu s'intensifica, l'impacte positiu de l'ètica personal sobre l'esgotament i la despersonalització es redueixen, fins a desaparèixer. Addicionalment, el compromís afectiu no exerceix cap influència en la dinàmica entre ètica personal i autorealització (Figura 2).

                                               Figura 2. Resultats de l'anàlisi de regressió

Model 2 Burnout


 

En conclusió, el desig d'ajudar socialment i la percepció de justícia organitzativa augmenten la satisfacció del treballador. Això confirma que l'afinitat entre els valors institucionals i personals pot transformar-se en un recurs psicològic útil per a evitar els efectes negatius de la síndrome d'esgotament emocional o burnout. De fet, l'ètica personal, quan deixa de ser un constructe teòric i es transforma en un model de comportament, enforteix la confiança interpersonal i disminueix la tensió psicològica.

Tot i això, l'ètica personal no està relacionada amb una major autorealització. Els valors centrats en temes socials i el col·lectivisme institucional no són pràctiques comunes a Colòmbia. Per aquesta raó, l'interès pels altres i les lògiques benvolents poden ensopegar amb un escenari quotidià que frustri les expectatives del treballador.


Aquest post és un resum divulgatiu del l’article: “Relationship between Personal Ethics and Burnout: The Unexpected Influence of Affective Commitment”, publicat a la revista Administrative Sciences:  https://doi.org/10.3390/admsci14060123.

Per udivulga | 18.07.2024 | Articles divulgatius