Agustí Comella i Joan Carles Casas, professors de la UVic-UCC i investigadors del grup de recerca Methodology, methods, models and outcomes of health and social sciences (M3O). El futbol és actualment l'esport més popular i de més ràpid creixement a tot el món. El femení ha experimentat un creixement exponencial aquests últims anys i ha despertat un gran interès. Igual que succeeix en molts esports, el futbol comporta un risc inherent de lesions. Entre elles trobem la commoció i subcommoció cerebral. Aquesta última dona lloc a una lesió cerebral traumàtica lleu que no provoca símptomes de commoció cerebral. En el futbol es pot realitzar un tipus de moviment concret que no es dóna en una altra mena d'esports: el cop de cap i la rematada de cap. Es tracta d'un moviment defensiu o ofensiu que s'usa per a impactar deliberadament la pilota i dirigir-lo durant el joc. A simple vista sembla que aquests cops són simplement forces d'impacte o que tenen acceleracions insuficients per a produir símptomes associats amb la commoció cerebral. No obstant això, existeix una preocupació creixent sobre les lesions cerebrals relacionades amb l'esport i les possibles conseqüències a llarg termini, ja que els jugadors i jugadores experimenten una gran quantitat d'impactes en una sola temporada de joc. Perills dels impactes forts o repetitius de la pilota Durant els partits, les jugadores cabotejen la pilota una mitjana d'entre 6 i 12 vegades. En aquests cops la pilota aconsegueix altes velocitats, de fins a 80 km per hora o més. En sessions d'entrenament, les rematades i cops de cap, sovint llançats a baixa velocitat, poden a produir-se 30 vegades o més. En estudis anteriors realitzats en homes, la majoria d'aquests impactes produïts en la rematada de cap no s'han apreciat com un factor causal de possibles lesions. Per això, les conseqüències que podrien produir a llarg termini continuen sent poc estudiades. És a dir, encara que no tots els cops de cap en el futbol produeixen una commoció cerebral, aquests impactes subcommocionals podrien comunicar acceleració, desacceleració i forces de rotació en el cervell, deixant dèficits estructurals i funcionals. Aquestes alteracions podrien deure's a danys en la substància blanca del cervell. Aquestes forces dirigides a determinades parts del cervell (al mesencèfal, cos callós i fòrnix) podrien ser responsables dels símptomes de commoció cerebral, com la pèrdua de consciència, de memòria i amnèsia. Fins i tot en els impactes menys greus o subcommocionals existeixen forces significatives que es transmeten a les estructures profundes del cervell mitjà i de la tija cerebral. Això implica també lesions que poden comportar, a llarg termini, possibles seqüeles neurodegeneratives cròniques. Les conseqüències són les mateixes per al futbol femení? La majoria de les recomanacions científiques per al joc femení s'han basat en recerques realitzades en homes, la qual cosa pot no ser apropiat perquè els resultats estan esbiaixats. Per tant, l'augment creixent de la pràctica del futbol femení fa necessari incloure aquest tipus d'estudis. A més, la majoria de les recerques han posat poc interès en els efectes acumulatius dels impactes subconmocionals repetitius sobre la integritat estructural i funcional del cervell. Ara, en un recent estudi de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya hem valorat les funcions executives del lòbul frontal en el control de l'atenció a curt termini després d'haver realitzat rematades de cap amb la pilota. Les anàlisis els realitzem en jugadores de futbol adultes no professionals. Així, els membres de l'equip de recerca observem que tant en els impactes repetits en rematar la pilota amb el cap com en els impactes a més de 62 km/h, les forces de rotació, acceleració i desacceleració en el cervell produeixen una alteració en les funcions cerebrals voluntàries. És a dir, aquests cops estarien provocant subconmocionals. Això alteraria la qualitat de la resposta de les jugadores i el seu temps de reacció enfront de determinats esdeveniments. A més, aquests impactes poden produir canvis en el flux sanguini cerebral, en el metabolisme de la neurona i en les connexions entre l'escorça cerebral i les estructures subcorticals. Tot això també afectaria el control de l'atenció. Per tant, l'efecte negatiu agut i immediat sobre les funcions executives és evident. El que es produiria a llarg termini encara està per determinar. El cervell també necessita períodes de descans esportiu Els nostres resultats també suggereixen que s'ha de limitar la càrrega acumulada al llarg de la temporada perquè el cervell es recuperi, tant durant els entrenaments com en els partits. També considerem que és necessari un període de descans després de la temporada de competició per a mantenir un bon estat de salut cerebral. L'objectiu és reduir les alteracions microestructurals i metabòliques acumulades en el cervell. Efectes cognitius dels impactes de la pilota al cap Estudis anteriors realitzats en homes van identificar que un historial de commoció cerebral s'associava amb un major risc de depressió clínicament diagnosticada i símptomes depressius. No obstant això, no és clar si aquestes troballes són generalitzables més enllà dels exjugadors de futbol professionals masculins. En jugadors de futbol també s'ha observat un major aprimament cortical amb l'edat i una deterioració cognitiva primerenca a conseqüència de l'impacte repetitiu de la pilota. Davant aquests resultats, es van proposar diferents recomanacions i una tècnica de joc correcta per a evitar la possibilitat d'un efecte negatiu acumulatiu crònic en cabotejar la pilota. Però la falta d'estudis en jugadores, a mitjà i llarg termini, no ens permet conèixer les conseqüències futures dels impactes al cap i els símptomes neurocognitius deguts a la lesió microestructural i metabòlica acumulada en el cervell. Es necessiten més estudis per a avaluar la relació dels impactes subconmocionals acumulats amb les funcions cognitives i la salut mental en jugadores de futbol, tant federades com aficionades. D'aquesta manera, totes les evidències de l'efecte negatiu en la funcionalitat cerebral es podran tenir en compte també per a realitzar recomanacions en la pràctica esportiva escolar. La professora Silvia Alonso Vila, excol·laboradora del Departament de Psicologia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, ha col·laborat en aquest article. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.