Lluís Bertrans Tubau, investigador del Centre Tecnològic BETA. Actualment assistim a una de les sequeres més severes en la península ibèrica i gran part d'Europa. No obstant això, segons les projeccions del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) solament és l'inici de les greus sequeres que seran més freqüents i extenses en els pròxims anys a causa del canvi climàtic. Les sequeres provoquen una elevada disminució dels recursos hídrics, que es veu incrementada en rierols de baix cabal a la regió mediterrània. Aquests són extremadament sensibles a l'efecte del canvi climàtic i estan exposats, a més, a altres tipus de pressió humana. Molts d'aquests rierols, en zones urbanitzades, continuen fluint gràcies a l'aportació dels efluents de les estacions de depuració d'aigües residuals. Els efluents de depuradora semblarien una bona contribució per a mantenir els ecosistemes aquàtics en aquesta mena de sistemes. No obstant això, a nivell europeu ens trobem amb un buit legal en el tractament d'aigües residuals urbanes. Tractament d'aigües residuals en poblacions petites En les poblacions més petites (<10 000 habitants) no és obligatori tenir un control estricte d'abocament d'aquestes aigües, provocant un augment de contaminació en els rierols i per tant incrementant la perillositat de l'impacte en els ecosistemes fluvials i ecosistemes veïns. La contaminació pot ser causada per un augment en els nivells de nutrients, principalment nitrogen i fòsfor, produint eutrofització; per la presència de productes farmacèutics i cosmètics o per la possible aparició de comunitats bacterianes resistents a determinats antibiòtics, un tipus d'impacte poc investigat avui dia però que va guanyant interès i rellevància. En les depuradores que atenen poblacions petites no s'exigeix un tractament específic per a reduir nitrogen i fòsfor. I encara menys per a l'eliminació de productes farmacèutics, cosmètics i bacteris resistents a antibiòtics, contaminants emergents per als quals encara no hi ha una legislació consolidada. Per exemple, és rar que s'apliqui un tractament terciari, un tipus de tractament biològic que permetria tractar de forma més eficient les aigües residuals. Mancant legislació específica en el tractament d'aquesta mena d'aigües, és necessari i essencial buscar alternatives basades en la naturalesa com les que hem estat treballant en el Grup d'Ecologia Aplicada i Canvi Global del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Solucions inspirades en la naturalesa Les solucions basades en la naturalesa (Nature-Based Solutions o NBS en les seves sigles en anglès) es refereixen a l'ús sostenible de les característiques i els processos naturals per a abordar els reptes des d'una nova òptica socioeconòmica, beneficiant simultàniament a les persones i a la naturalesa. Les NBS més comunes en aquest àmbit són els reactors i aiguamolls naturals construïts amb la finalitat de recrear comunitats biològiques senzilles, utilitzant els microorganismes i plantes que es troben en els ecosistemes aquàtics naturals, però adaptant-los per a donar un servei ecosistèmic a la societat. Els organismes d'aquests sistemes naturalitzats són capaços d'utilitzar nutrients per al seu desenvolupament i absorbir, acumular i/o degradar altres contaminants (fàrmacs, antibiòtics, pesticides, etc.). Experiment de laboratori amb comunitats microbianes naturals per a eliminar contaminants de l'aigua. Lluís Bertrans, CC BY-NC-SA[/caption] La nostra solució basada en la naturalesa d'estudi parteix d'utilitzar comunitats microbianes planctòniques i bentòniques, també capaces d'assimilar nutrients, simulant les que es trobarien en rius i rierols. En aquests ecosistemes aquàtics abunden les comunitats o biofilms formats, principalment, per algues verdes, cianobacteris, diatomees i bacteris. Aquest tipus de tractament de les aigües residuals reduiria els costos econòmics i energètics actuals en depuradores de major capacitat. Els resultats obtinguts fins al moment indiquen que aquest tipus de tecnologia podria ser capaç de reduir l'aportació de nutrients, els contaminants emergents i alguns gens de resistència als antibiòtics en l'ecosistema receptor. En aquest cas, els rierols. Encara que el camí per a la seva implantació és llarg, recerques com aquesta són el primer pas per a poder plantejar a les administracions públiques alternatives per a millorar el tractament d'aigües residuals urbanes en poblacions petites i reduir l'impacte de l'efluent de les depuradores en els ecosistemes aquàtics. A més de que millorarien l'aportació hídrica per a aquests ecosistemes, que es poden veure recurrentment afectats pel canvi climàtic. Així s'atallarien amb una mateixa solució basada en la naturalesa dos problemes derivats del canvi climàtic i de la pressió antròpica en rius i rierols. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.