Marc Llirós Dupré, professor de Microbiologia, Universitat de Vic– Universitat Central de Catalunya i  investigador del grup de recerca de Biociències Bioinformatics and Bioimaging (BI-SQUARED)

Recentment, una recerca publicada en la revista Nature descrivia el possible paper d'uns certs bacteris en la fertilitat masculina. No és el primer que aborda l'estudi del microbioma de l'esperma, però les seves conclusions criden poderosament l'atenció.

De fet, els autors, que apunten a un grup reduït de microorganismes (bacteris de l'àcid làctic i de la família Pseudomonas), arriben a afirmar en el títol del seu article que “la microbiota seminal està dràsticament alterada en homes amb paràmetres anormals d'esperma”. És realment així?

Microorganismes també en el semen?
Amb intenció de contextualitzar, la microbiota humana és el conjunt de microorganismes (bacteris, arqueges, fongs i virus) que conviuen amb nosaltres de manera íntima i més o menys complexa, contribuint al nostre benestar.

No obstant això, unes certes parts de l'organisme han de mantenir-se lliures de microorganismes o, en defecte d'això, de la presència de microbis patògens.

Tradicionalment hem considerat que l'esperma mancava d'aquests diminuts éssers vius, i la seva mera presència s'ha associat amb malaltia. No obstant això, els últims treballs en aquest camp aporten evidències que el líquid seminal també conté microorganismes de manera natural i que possiblement exerceixen un paper en la salut humana. Concretament, en la fertilitat masculina.

En l'actualitat, i malgrat els treballs realitzats fins a la data, el coneixement del microbioma de l'esperma es troba en fases inicials i està lluny d'aconseguir la seva maduresa.

Noves eines d'observació
Fins a temps recents, l'estudi d'aquests habitants microscòpics es basava en el seu cultiu, però la incorporació de les noves tècniques de biologia molecular ha millorat la nostra capacitat d'investigar-los.

És el cas de les eines de seqüenciació massiva, que permeten identificar gairebé tots els microorganismes presents en les mostres i establir relacions estadístiques entre la seva presència, abundància i activitat en determinats ambients (el sòl, l'aigua, la femta, la pell…) i unes certes patologies.

Aquestes tècniques es basen en l'extracció del material genètic i l'amplificació o multiplicació d'un determinat fragment del genoma o gen dels microorganismes existents en la mostra. Després, les dades obtingudes s'analitzen de manera estadística i computacional.

En general, els investigadors utilitzen el gen 16S rRNA com a molècula diana. No obstant això, no tots analitzen la mateixa regió del gen, la qual cosa limita la comparació de resultats entre diferents treballs.

Escasses evidències fins a la data
Si ens fixem en la microbiota del semen, encara no hi ha massa estudis: a penes 79 publicacions en els últims deu anys. I molts d'ells, com apuntàvem, són poc confrontables entre si.

El que tots descriuen és una mescla diversa de microorganismes, en la seva majoria procedents dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata. També s'han identificat alguns que han migrat des del sistema urinari al líquid seminal durant l'ejaculació, o que han estat aportats per la parella sexual mitjançant el contacte íntim de la pell o sang.

Amb les dades recaptades, els científics han pogut establir unes certes diferències entre persones sanes i individus amb resultats alterats en les seves anàlisis d'espermatozoides i la fertilitat de tots dos grups. Així i tot, encara no existeixen proves clares per a associar la microbiota seminal amb la infertilitat masculina.

Un bacteri en el punt de mira
Concretament, la majoria dels treballs han ressaltat el paper d'una espècie de bacteri de l'àcid làctic: Lactobacillus iners, un microorganisme comensal (és a dir, que conviu amb un hoste sense causar-li mal i aquest obté un benefici) de la microbiota vaginal i també vinculat a la infertilitat femenina. Ara s'ha detectat en homes sans i en algunes persones (en major proporció) amb semen alterat, com indica l'estudi aparegut en Nature.

Malgrat ser resultats preliminars, aquest treball sembla deixar clar que hi ha diferències entre la microbiota seminal de les persones sanes i la dels individus amb anomalies en la mobilitat i concentració de l'esperma. De totes maneres, insistim: fa falta més recerca per a establir el rol exacte dels microorganismes de l'esperma en la infertilitat de l'home.

I no seria fútil dilucidar-ho. La infertilitat és un problema que afecta a entre el 10 i el 20% de la població mundial. El seu tractament pot ser una font d'estrès i suposar una important inversió econòmica, i gairebé el 50% dels casos tenen origen en l'home.

Si finalment es confirmés el paper dels bacteris, en un futur podrien dissenyar-se estratègies terapèutiques per a atacar la infertilitat masculina amb les mateixes armes amb què s'aborda la femenina: amb antibiòtics i probiòtics que permetin recuperar l'equilibri de la microbiota seminal sana.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.