Xavier Ginesta Portet, investigador del grup de recerca Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori (TRACTE) i professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC. Leo Messi jugarà la pròxima temporada en l'Inter Miami, una franquícia de l'estatunidenca Major League Soccer (MLS). La notícia acaba amb l'especulació permanent de si l'argentí, després de desvincular-se del PSG, acceptaria tornar al FC Barcelona, quedaria il·luminat per l'oferta multimilionària dels saudites o preferiria emular altres llegendes del futbol –com Pelé, Cruyff o Beckham– i jugar als Estats Units. “Entre viure a Miami o en Riad, la cosa no té color”, apuntava en la ràdio catalana el exrepresentante de jugadors Josep María Minguella, el dia que es va saber la notícia. Certament, la família Messi, acostumada a Barcelona o Rosario, té un entorn lingüístic i cultural molt més favorable a Florida que a l'Aràbia Saudita. Però Miami és molt més. Representa molt més. Miami i el seu Inter, que està valorat en 585 milions de dòlars segons Sportico, són un node més d'una xarxa econòmic-empresarial molt ben estructurada. Perquè la MLS, ja situada entre les deu lligues més importants del món (a pesar que a penes es va fundar en 1994, a l'abric del Mundial d'aquell any als Estats Units), aspira definitivament a ser un referent internacional de la mà d'Apple TV. El soccer als Estats Units està en auge. La MLS té un valor de mercat total de 16 300 milions de dòlars. D'una banda, els grans grups de l'entreteniment estatunidencs s'han llançat a la diversificació horitzontal dels seus actius en la indústria del futbol. El país concentra 27 consorcis internacionals que inverteixen en el sector i la meitat dels clubs de la Premier League anglesa, la veritable Superliga Europea, ja són de capital nord-americà. D'altra banda, els Estats Units albergarà la Copa Amèrica de 2024 i compartirà l'organització, al costat de Mèxic i el Canadà, del pròxim Mundial de la FIFA. Apple TV ha apostat definitivament pel futbol com a producte de marca, sense restriccions geogràfiques, i durant deu anys, en la seva estratègia de posicionament i fidelització. Ha pagat a la MLS tres vegades més del que anteriorment cobrava aquesta pels seus drets anuals: de 90 milions de dòlars a 300 milions anuals, segons la CNBC. Ni ascensos ni descensos El més important és que, com ocorre amb altres grans lligues, la MLS és una competició tancada. Funciona com un negoci en el seu conjunt sota la perspectiva del que Peter J. Sloane va denominar “maximització del benefici”. Sense ascensos ni descensos, i sota el control de la lliga, Messi recaurà en un dels clubs més joves de la competició i dels quals pitjor rendiment han tingut recentment. Seria això imaginable a Europa? Impossible en competicions on els clubs s'han gestionat històricament sota la perspectiva de “la maximització del rendiment esportiu” a causa de l'alta penalització d'un descens, la qual cosa es tradueix en grans endeutaments per a les entitats esportives. Que la MLS funcioni com un negoci en el seu conjunt permet a la competició controlar tots els traspassos, fixar topalls salarials –molt diferent de la normativa del límit de cost de plantilla esportiva de la LaLiga– o redistribuir conjuntament els ingressos. Messi podrà participar dels beneficis globals de la competició, en la seva qualitat de principal imatge de marca. Ara bé, si Messi es converteix en el Mickey Mouse de la MLS, convé recordar que l'argentí no serà el primer que assumeix aquest rol. David Beckham sempre va obrir camí en aquesta indústria de l'esport contemporani, que s'organitza corporativament, està hipercomercializada, és productora d'espectacle i genera celebritats. En definitiva, sigui en Mánchester, Madrid, París o Los Angeles, David Beckham és un il·lustre representi i pioner del que el teòric nord-americà David L. Andrews denomina uber-sport. Beckham, el pioner d'aquest negoci Per a aconseguir que Beckham, emblema de la societat Disney, aterrés en la MLS després de deixar el Reial Madrid en 2007, la lliga va reestructurar la seva normativa del topall salarial, incorporant els denominats juradors franquícia (tres), amb un salari que computa al marge de la resta de la plantilla. Només 335 000 dòlars per cadascun d'aquests jugadors són incorporats al límit salarial de cada franquícia, aportats per la MLS. La resta l'han d'afrontar individualment els propietaris. A Beckham també li van concedir la llicència de poder tenir la seva pròpia franquícia en el futur, l'Inter, on recalarà Messi, i on anteriorment han acudit alguns executius del FC Barcelona que coneixen perfectament les potencialitats comercials del davanter argentí. És l'estructura econòmica i empresarial de la competició el que permet ara a la MLS mirar cara a cara al FC Barcelona o als petrodòlars saudites. Per cert, la mateixa setmana que es confirmava el fitxatge de Messi, el 75% dels quatre principals clubs d'Aràbia passaven a les mans del fons sobirà PIF, també amo del Newcastle. El fet de pensar en la col·lectivitat i la transversalitat del negoci és el que permetrà a la MLS oferir a Messi un entorn familiar on competir. Per això s'especula amb la incorporació a l'Inter Miami de l'entrenador argentí Tata Martino, o del excompañero de Messi en el Barça, Sergio Busquets. Més enllà de l'esportiu i econòmic, fa temps que l'esport forma part del joc geopolític. El futbol és, d'acord amb una perspectiva constructivista, un node més del joc de “construccions socials estratègiques i competitives” que representen les relacions internacionals entre estats. Un ambaixador dels Estats Units i dels països del Golf Messi va ajudar l'emirat de Qatar a posicionar-se per a albergar el Mundial de 2022. Ara pot ser ambaixador turístic saudita, però ho serà també dels Estats Units a l'hora de posicionar-se com un país amb dret a organitzar una Copa Amèrica (potser l'ultimo gran torneig de Messi?) o un Mundial. Si les construccions socials estratègiques es defineixen com l'intent de redefinir idees, normes i creences en el tauler geopolític global, Messi és clau per a identificar amb el futbol al país que va ser bressol del beisbol, i redefinir al país de la NFL i l'NBA per “el de la MLS”. Mentrestant, a París s'han adonat que un club global sense un entorn competitiu és un projecte sense futur. I a Barcelona es dilatarà eternament la discussió de si Messi era causa o solució per a l'afeblida economia d'un club que, ara com ara, navega entre el simbolisme de la seva identitat particular i la gestió global de la seva valorada marca esportiva. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.