Logo Uvic-UCC

 

Cuidar molt empobreix i emmalalteix (a les dones)

Sandra Ezquerra Samper, directora Cátedra UNESCO Mujeres, Desarrollo y Culturas UVic-UCC. Les dones continuen sent les principals responsables de l'organització i la realització de la cura. Els homes, curiosament, tendeixen a percebre més corresponsabilitat o repartiment equitatiu que les dones: senten que fan més en matèria de cures del que les dones els atribueixen i també que les dones fan menys del que s'atribueixen a si mateixes. Així ho posen de manifest les conclusions d'una recerca sobre les necessitats de cures que tenen les famílies amb fills i filles d'entre 0 i 16 anys a la comarca d'Osona –gairebé 160 000 habitants–, a la Catalunya central. La gran majoria de persones amb criatures al seu càrrec, d'altra banda, compatibilitza el compte amb una jornada laboral completa. Dit això, les dones es troben de manera desproporcionada en situacions de jornades parcials, la qual cosa tendeix a convertir-se en menys hores que les dels homes en la mateixa situació. Altres estratègies de conciliació utilitzades per a garantir la cobertura de necessitats de cures de nens i nenes són la modificació d'horaris laborals, la reducció de la jornada laboral, els permisos puntuals, el teletreball i, en menor mesura, la sortida temporal o permanent del mercat laboral. Les dones, de nou, són els qui, amb molta diferència, recorren més a elles. La feminització de les jornades laborals parcials i d'altres estratègies de conciliació dona com a resultat nivells inferiors d'ingressos. Però també prestacions socials com la de la desocupació o de les pensions de jubilació més petites, i una menor capacitat de progressió professional. Per tant, la dedicació intensiva a la cura empobreix a les persones responsables i, sobretot, a les dones. Aquest empobriment, a més, no és només monetari. En la relació dinàmica existent entre l'esfera de cura no remunerada en les llars i el mercat laboral, l'estudi visibilitza el vincle entre la pobresa de temps resultant de les altes càrregues de cura, particularment intensa en el cas de les dones, i un empobriment econòmic també feminitzat. L'oci i l'autocura es ressenten No obstant això, no tot hauria de ser treballar i cuidar. En relació amb el temps personal, social i comunitari (d'oci, esport i autocura, entre altres), les persones participants en l'estudi consideren que, des que tenen criatures al seu càrrec, el temps que poden destinar a aquesta mena d'activitats s'ha vist ressentit de manera notable. De nou, les dones són les que més perjudicades es veuen, tant pel temps que han deixat de dedicar als seus entreteniments, amistats i autocura com pel grau en què els troben a faltar. Això suggereix que, a més de l'empobriment econòmic i de temps prèviament esmentats, la sobrecàrrega de cura que sofreixen les dones també té impactes negatius en la seva salut física i emocional. Si bé les profundes desigualtats de gènere que travessa l'actual organització social de la cura són enormement rellevants, la recerca apunta que la dedicació a la cura i les tasques domèstiques no és homogènia en el conjunt de famílies ni dones. Entre altres factors que expliquen les diferències trobem l'edat de les criatures –els fills i filles de 0 a 3 anys són els qui precisen una implicació de cura molt més alta–, la composició de la llar –les llars monomarentales sofreixen comparativament una càrrega molt alta d'hores de cures–, el nombre de fills i filles –un major número comporta una major necessitat de dedicació a la cura– i la presència de necessitats especials de suport i cura entre els i les menors. Els perfils femenins, els més afectats Aquests factors contribueixen a la creació d'una polarització social de la cura, on els perfils que acumulen més dedicació i sobrecàrrega són les dones, les llars monomarentales, les llars amb criatures menors de tres anys i/o les llars amb criatures amb necessitats especials. Són també aquests perfils els que presenten més risc de pobresa econòmica, de temps i deterioració de la salut. Part dels resultats de la recerca poden semblar-nos intuïtius. No obstant això, resulta d'enorme importància generar evidència mitjançant l'ús de metodologies científiques per a mapear de manera clara i rigorosa les necessitats socials i, una vegada identificades, impulsar serveis i polítiques públiques que s'ajustin a les demandes de la població i donin resposta a les desigualtats existents. En això, ni la cura ni la perspectiva de gènere són excepcions i l'aplicació de la mirada feminista a l'impuls de coneixement científic és fonamental per a la consecució també de relacions socials més equitatives i justes. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.
Per juditagudo | 20.05.2024 | Articles divulgatius