Xavier Ginesta Portet, investigador del grup de recerca Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori (TRACTE) i professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC. 

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas de la Superliga, que acaba si es fes pública, trastocarà la governança del futbol, gairebé com ho va fer la sentència Bosman a principis dels anys noranta. “Fins i tot més”, apuntava el periodista Miguel Delaney en The Independent poques hores després de conèixer-se la fallada. Recordem que la resolució del cas Bosman, en el qual el jugador belga Jean-Marc Bosman va demandar al seu club, el RFC Lieja, va obligar a la Unió Europea d'Associacions de Futbol (UEFA) a canviar algunes de les seves normes. 

Certament, de decisions judicials que hagin transformat el futbol tal com el coneixem, des de la fundació de la UEFA en 1954 fins a dia d'avui, la d'aquell cas va ser icònica. Però que ara el TJUE hagi conclòs que “les normes de la FIFA i de la UEFA sobre l'autorització prèvia de les competicions de futbol de clubs, com la Superliga, violen el Dret de la Unió” obre un escenari que ningú controla en relació amb com evolucionarà i funcionarà en el futur la indústria del futbol. 

Perquè, encara que, per exemple en el cas d'Espanya, LaLiga faci la seva interpretació de la sentència i el seu president, Javier Tebes, digui que determinats periodistes “intoxiquen” a l'opinió pública, la veritat és que la FIFA i la UEFA perden el poder sancionador que es van autoatorgar durant el punch de 2021 contra el Reial Madrid, l'FC Barcelona i la Juventus de Torí, principalment, quan aquests clubs van plantejar organitzar la Superliga, una competició liderada pels equips més poderosos d'Europa. Ho perden, definitivament. 

El TJUE deixa clar que les normes de la FIFA i la UEFA són restrictives per a la competència i que aquestes dues organitzacions no poden convertir-se en àrbitres d'una indústria que hauria de funcionar lliurement en el marc de la Unió. De nou, la UE recupera la seva raó de ser quan és hora de garantir la lliure competència en el seu mercat intern. 

Els promotors eviten les sancions 

Esportivament, el Reial Madrid i l'FC Barcelona, principals impulsors de la Superliga, eviten les sancions i podran continuar treballant amb projectes de creació de noves competicions. Com recorda Jordi Badia Perea en la seva tesi doctoral, el desequilibri econòmic, competitiu i mediàtic de l'actual piràmide competitiva és l'origen de tot.

El mateix dia de la fallada, a través de la companyia A22 Sports Management, els promotors han oficialitzat una nova proposta amb 64 clubs repartits en tres lligues per a la competició masculina i 32 clubs dividits en dues lligues en la competició femenina. Ara, la clau és trobar socis que els segueixin i puguin, sense por, plantar cara a l'actual monopoli competitiu que la FIFA ha creat. 

Atreure socis és la clau si volen fer triomfar les seves propostes. I aquí és quan la disciplina del dret es difumina per a donar pas als equilibris econòmics i polítics. O el que ve a ser el mateix: ara és el moment de veure qui té més poder. 

Així ho analitzem amb el company Carles Viñas en un article publicat en Frontiers in Sport and Activi Living, on deixem clar que va ser la geopolítica la que va frenar en 2021 la Superliga o permetrà (a partir d'ara) la creació de noves competicions com les que ja proposen el Reial Madrid i el Barcelona. 

El futbol, activitat econòmica a la Unió Europea 

Però sobretot, la decisió del TJUE situa el futbol com una activitat econòmica més dins de la Unió. Diu el tribunal que el futbol i l'explotació dels seus drets són “clarament activitats econòmiques”. I, conseqüentment, “aquestes activitats han de respectar les normes en matèria de competència i les llibertats de circulació, a pesar que l'esport, com a activitat econòmica, present unes certes característiques específiques, com l'existència d'associacions dotades de facultats normatives, de control i sancionadores”. 

No és una qüestió menor. Recordem que els qui es van oposar a la Superliga –no ja al projecte de 2021, sinó a tots els anteriors que hi ha hagut des de finals dels vuitanta– defensaven que el futbol és un actiu cultural a protegir o que s'havia de conservar la meritocràcia que forja la seva piràmide competitiva. 

Aquests arguments han estat repetits i explotats per a deslegitimar qualsevol dels projectes de noves competicions que han situat “la maximització del benefici” com a base del seu funcionament, a l'estil de les grans lligues nord-americanes. 

En el futur, que els projectes que Reial Madrid i FC Barcelona –oficialitzats a través d'A22 Sports Management– avancin depèn de l'equilibri de poders entre múltiples grups d'interès. No obstant això, hi ha un element que reconfigura les relacions de poder entre ells: tots aquests grups saben que han de competir en igualtat de condicions. Per aquest motiu, els promotors de la Superliga podran tornar a intentar convèncer a altres clubs que un model de governança on ells estiguin en el centre és molt més viable (econòmica i esportivament) a llarg termini. 

Pel mateix motiu, la FIFA i la UEFA, així com l'Associació de Clubs Europeus (ECA) i les lligues involucrades, hauran d'asseure's a negociar amb els clubs millores en el sistema de govern de les seves competicions que permetin que aquests –els generadors reals del negoci i els qui “paguen la festa” a través dels seus comptes d'explotació– se sentin més partícips del repartiment de beneficis. Una vegada que el TJUE ha sentenciat, la dinàmica del mercat els farà asseure tots en la mateixa taula de negociació. Competència i igualtat. 

Els aficionats tenen dret a queixar-se 

Tot això, sota l'atenta mirada d'aficionats que tenen tot el dret a demanar que la disneyficació del futbol no vagi en contra dels valors històrics que han fet d'aquest esport un actiu de creació d'identitat territorial (la geografia del futbol, apel·lant al concepte de “noves geografies” del professor Joan Nogué). O de governs com el britànic, que políticament ha vinculat la Premier League amb la seva estratègia de diplomàcia pública per a usar-la com a actiu de posicionament global després del Brexit. 

Crear una nova competició continuarà sent un projecte titànic per als seus promotors, però la decisió del TJUE obre la porta al fet que puguin treballar amb garanties. I, si no acaben materialitzant-la, hauran obtingut una posició de força perquè les seves reivindicacions –que també són les d'altres clubs que s'han baixat del carro– ajudin a reconfigurar el tauler d'interessos i productes de la geopolítica econòmica del futbol. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.