Logo Uvic-UCC

 

Com alterarà l'equació jornada-salari la setmana laboral de 37,5 hores?

Albert Toledo Oms, professor de Dret Laboral a la Facultat de Ciències Socials de Manresa, UVic-UCC.  Si ens preguntessin sense ser experts en la matèria quin és el fonament d'una relació laboral, probablement afirmaríem que es tracta de la prestació de serveis durant un temps determinat a canvi d'un preu. Una equació no matemàtica de dos elements: la jornada i el salari. En el dret laboral espanyol tradicionalment s'ha establert un màxim legal quant a la jornada i un mínim legal quant al salari. Aquests mínims i màxims afecten decisivament qüestions econòmiques i socials de gran importància: el descans, la conciliació familiar, la prevenció de riscos laborals, la suficiència econòmica per a subsistir, la productivitat, etcètera. Pacte polític, canvi laboral Després de dècades sense cap canvi formal sobre aquest tema, PSOE i Sumar han aconseguit un acord per a un govern de coalició que pot afectar decisivament a un d'aquests elements: el topall màxim de la jornada laboral. De formar-se el govern de coalició PSOE-Sumar s'establirà per llei o Reial decret llei, és a dir, de manera general i uniforme per a tots els sectors i activitats, un nou màxim legal de 37 hores i mitja per a la jornada laboral a Espanya. Aquest canvi es faria de manera progressiva: 38,5 hores en 2024 i 37,5 en 2025. A partir de llavors, es constituiria una taula amb els interlocutors socials per a avaluar els resultats de la reducció i decidir si continuar avançant en la disminució de la jornada legal. Sempre tenint en compte les característiques dels sectors d'activitat, l'evolució de la productivitat i les circumstàncies econòmiques. Com es duria a terme la mesura? Sense comptar encara amb una descripció detallada del procés, ha de suposar-se que s'alteraria la part de l'Estatut dels Treballadors que contempla que la jornada “serà de quaranta hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual”. La normativa laboral espanyola no estableix realment una jornada uniforme i estàtica de 40 hores setmanals. O, cosa que és el mateix, les vuit hores diàries introduïdes per les lleis laborals fa poc més de cent anys. El que indica la norma laboral és una mitjana en còmput anual, sense perjudici que, realment, la durada de la jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball. Altres factors determinants Per a saber quines conseqüències pot tenir la reforma legal caldrà tenir en compte altres factors vigents, que defineixen quant temps es treballa de manera efectiva i de quin mode. Entre ells estan:
  • La possibilitat d'una distribució irregular de la jornada.
  • La realització d'hores extres.
  • La necessitat que entre el final d'una jornada i el començament de la següent mediïn, com a mínim, 12 hores.
  • La prohibició que el nombre d'hores ordinàries de treball efectiu sigui superior a 9 diàries (amb algunes excepcions).
  • L'existència d'un reial decret relatiu a jornades especials de treball.
Donada la indeterminació pròpia dels pactes polítics, l'acord no es pronuncia sobre cap d'aquestes qüestions. La qüestió del salari El pacte contempla que la disminució del límit de la jornada a 37,5 hores setmanals s'aplicarà “sense reducció salarial” (encara que sense explicar com es garantirà aquest salari). A Espanya, la llei estableix un salari mínim interprofessional (SMI) que garanteix un mínim salarial a tots els treballadors, siguin del sector que siguin, en proporció a la jornada realitzada. Més enllà d'aquest mínim, el salari és fruit del consens individual (entre empresa i treballador) o col·lectiu (patronal i sindicats). Dit això, l'interrogant està servit. En la majoria dels supòsits, el salari és fruit de la negociació col·lectiva i es fixa per conveni per a cada grup professional per la seva prestació de serveis durant una jornada màxima, també pactada, inferior en còmput anual al resultat d'aplicar les quaranta hores setmanals durant un any natural. Per tant, és d'esperar que si s'estableix per llei una jornada inferior a la que es preveia en un conveni col·lectiu, cada sector avaluï com afecta aquesta variació a la seva productivitat i que, segons el resultat, en renegociar convenis o taules salarials intenti pactar els salaris a la baixa, congelar-los o pujar-los en grau inferior al previst per a un escenari amb major durada de les jornades. El mateix ocorreria en aquelles relacions laborals en les quals no sigui aplicable cap conveni col·lectiu i que, per tant, es regeixin directament per l'Estatut dels Treballadors i l'SMI. A l'hora de signar-se un nou contracte, o de negociar una actualització salarial, és possible que l'empresa ofereixi un salari idèntic, o fins i tot inferior, segons entengui que una menor jornada suposi una menor productivitat i, per tant, una menor rendibilitat. Conseqüències imprevistes Com s'ha vist, l'Estatut dels Treballadors estableix que “la durada de la jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball”. Així, segons cada sector, zona geogràfica i circumstàncies específiques (productivitat, tipus de treball, digitalització, especialització, etcètera), la negociació col·lectiva ha anat ajustant la jornada i els salaris a cada supòsit de fet. S'han rebaixat les jornades allí on ha estat possible, i en la mesura que ha estat possible, i el mateix respecte a l'alça dels salaris. Però si un empresari i un treballador han pactat un salari concret (superior al SMI) per unes hores específiques de treball, què ocorrerà si per llei el treballador ha de prestar els seus serveis durant menys hores? Pot tenir els mateixos efectes la disminució de la jornada en una empresa de 2 treballadors que en una de 2 000? Qui coneix millor les necessitats i productivitat d'un sector i zona geogràfica concrets que les seves empreses, els seus treballadors, les seves patronals i els seus sindicats? Una nova normativa, igual per a tots els sectors i circumstàncies quant a la fixació d'una jornada mínima amb “garantia salarial”, tindrà efectes desitjables i indesitjables segons cada activitat, zona geogràfica, productivitat o grandària de l'empresa, per exemple. Com s'ha vist, l'Estatut dels Potser es guanya en conciliació en un sector o empresa, potser en una regió s'opta per realitzar més hores extraordinàries (ja de per si mateix moltes a Espanya); en una empresa petita pot ser que una relació laboral deixi de ser viable econòmicament parlant. Potser l'equació jornada-salari s'ha deixat fins ara a la negociació col·lectiva per a poder donar una resposta particular a situacions particulars. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.
Per juditagudo | 20.05.2024 | Articles divulgatius