Logo Uvic-UCC

 

Cas Vinicius: una oportunitat per a erradicar l'odi del futbol

Raúl Martínez Corcuera, investigador del grup de recerca Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori (TRACTE) i professor de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la UVic-UCC. En el partit de la lliga espanyola entre el València i el Reial Madrid del diumenge 21 de maig de 2023, el davanter madridista Vinicius Júnior es va encarar contra persones que l'insultaven amb crits simiescos des de les graderies. Desafortunadament, són agressions racistes recurrents en els camps de futbol cada setmana contra els jugadors africans o afro-descendants que, puntualment i de manera intensa i extensa, els mitjans enfoquen mitjançant casos particulars. En 2020 un futbolista de l'Athletic de Bilbao, Iñaki Williams, va sofrir atacs racistes en l'estadi del RCD Espanyol, a Barcelona. Poden revisar l'article que vaig escriure després d'aquest greu incident i comparar-lo amb el “cas Vinicius”. En el cas Vinicius es nega el racisme a Espanya i en el futbol espanyol? Es parla d'una minoria de “impresentables”? S'argumenta que el jugador és un provocador? Es nega el racisme propi justificant que són actes recurrents en tots els estadis? En cas afirmatiu, hem avançat poc. Però, històricament, tot queda en una efervescència puntual i sempre es nega o banalitza el racisme. Busquin en línia “incidents racistes en el futbol espanyol” i tindran una llista molt actualitzada d'agressions racistes en els estadis. Soc millor que vostè No trobaran l'àudio original de 2004 en el qual Luis Aragonés arengava contra Thierry Henry: “Digui-li al negre: Soc millor que vostè!… Negre de merda, soc millor que vostè!”. Això s'ha esborrat. Es parla molt de l'agressió contra Eto'o a Saragossa, però s'obliden les acusacions a la víctima argumentades per la seva inestabilitat emocional: “Eto'o perd el cap i ataca a un periodista”; “Eto'o és una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar”; “una personalitat completament impredictible”; “amenaça amb abandonar la pista per insults racistes”. Com a conseqüència, han de plantejar-se algunes qüestions. Realment totes les parts implicades (institucions, clubs o mitjans de comunicació, entre altres) tenen interès per acabar amb el racisme en el futbol espanyol? Coneixem accions o iniciatives en aquest sentit? El paper de les institucions futbolístiques Fa més de dues dècades que institucions internacionals com la UEFA i Nacions Unides han creat i emparat organitzacions i campanyes contra el racisme en el futbol. S'ha denunciat internacionalment l'impacte en els agredits, la normalització de les agressions racistes en el futbol i la seva repercussió social. No obstant això, a penes es coneixen a Espanya accionis per part dels clubs més enllà de fotos amb alguna pancarta a l'inici d'algun partit. Encara que el 23 de maig, la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), LaLiga i el Consell Superior d'Esports (CSD) van llançar fins a final de temporada una campanya de conscienciació contra el racisme. Busquem exemples externs. El futbol anglès va assumir temps enrere la necessitat de lluita contra els discursos d'odi (racisme, masclisme o LGTBIfobia, entre altres) que eren sistemàtics i normalitzats socialment. La temporada 2019-2020 es van denunciar 319 incidents racistes. S'actua en àmbits diversos. En la sensibilització i presa de consciència del problema, els propis jugadors es van convertir en banderers contra els discursos i delictes d'odi unint-se sota el lema Black Lives Matter. La passada temporada, jugadors i àrbitres de la Premier portaven la insígnia “no room for racism” (“no hi ha buit per al racisme”). Com a eina educativa, la Premier ha creat un pack per a treballar a les escoles. Analitzen els impactes negatius que provoca el racisme i com lluitar contra aquesta violència. Inclou vídeos de futbolistes i propostes d'activitats. Per a atallar les agressions, la Premier va iniciar a més el projecte Report Racism, que suposa l'enviament d'imatges o informació d'agressions racistes. Els clubs compten amb un servei de missatges per a actuar immediatament contra la violència racista en els estadis. Funcionen? No seran perfectes, però mostren actitud i intenció per a lluitar contra la violència en els estadis de manera sistemàtica. Amb aquestes mesures, en un any s'han visibilitzat les agressions racistes amb un augment de denúncies del 41%. El paper dels clubs Aquí només hi ha preguntes. Els estadis són espais segurs per a grups ultres i violents? Tenen total impunitat per a agredir amb insults racistes, masclistes i homofóbicos? Tenen drets i privilegis en els seus estadis i/o en els seus desplaçaments? Com s'actua davant agressions (racistes, masclistes, LGTBIfóbicas…) en el camp o en els estadis? Els clubs exigeixen mesures contra les agressions generades per altres aficions i es banalitza les agressions dels propis? Quants clubs han actuat després de sancions i quants han exigit una anul·lació de les sancions? Més enllà d'algun cas puntual, a Espanya o no es promou la sanció o els tribunals no les han acceptat o aprovat. El paper dels mitjans Com poden observar en xarxes socials, al crit de “i tu més”, les hemeroteques revelen una històrica falta de responsabilitat de mitjans i periodistes en la lluita contra el racisme que ara s'amaga abanderant un discurs des d'una superioritat moral que, ni és creïble, ni genera confiança. La literatura sobre periodisme esportiu sembla confirmar que bona part de la professió ha demostrat falta de rigor i professionalitat transformant-se en ultres del propi equip; que els mitjans han buscat audiències mitjançant discursos èpics, dramàtics i emocionals; que el futbol se sent com a espai d'homes blancs heteronormatius i que funciona mediàticament l'enfrontament “nosaltres contra ells”. Com a conseqüència, és un “periodisme de bufanda”, pura emoció, sense reflexió crítica i emparant-se en discursos que inciten a l'enfrontament i obren camí a discursos excloents i discriminatoris. Racisme més enllà dels crits simiescos El cas Vinicius pot ajudar a entendre, ja era hora, que els crits simiescos no són una manera més de “descentrar als futbolistes”. No obstant això, aquest racisme biològic més bast també es manifesta en discursos suposadament més subtils. Un exemple: en la temporada 2019/20, RunRepeat, en col·laboració amb l'Associació de Futbolistes Professionals de la Premier, va analitzar 2 073 declaracions de comentaristes en 80 partits de futbol que esmentaven 643 jugadors de diverses procedències etnoculturals. Alguns resultats? En parlar d'intel·ligència, estratègia de joc o ètica de treball, més del 60% dels elogis van ser per a jugadors blancs. El 63,33% de les crítiques van ser contra jugadors no blancs, destacant, això sí, en parlar de velocitat i força. Res nou. La literatura científica sobre els discursos racistes en l'àmbit esportiu (Van Sterkenburg i Knoppers, 2012; Carrington, 2008; Farrington et al., 2012) evidència com els jugadors blancs són representats dirigint el joc des de la intel·ligència, la qualitat i l'esforç mentre que els jugadors africans o afro-descendants són destacats pel seu físic i potència natural, és a dir, aconseguida sense esforç. És la dialèctica “múscul versus intel·ligència”. Superioritat moral? No, gràcies! És possible que Vinicius Júnior no sigui un jugador impecable i irreprotxable en les seves actituds. És possible que clubs, mitjans i aficions estiguin instrumentalitzant la situació i abanderant una campanya antiracista que no se sosté davant les revisions d'hemeroteca. És possible que s'estiguin prenent decisions injustes i irresponsables generant enfrontaments entre clubs i aficions. I és possible que gairebé tots tinguin raó, però res justifica la violència racista. És una oportunitat per a eliminar els discursos d'odi en el futbol: racisme, masclisme, LGTBIfobia… per a canviar conductes i normes (des de la sensibilització, l'educació i/o les sancions). Per cert, després d'anys d'insults racistes, masclistes i homòfobs a Espanya, només s'ha suspès un partit, quan la graderia de Vallecas va dir nazi a Zozulya. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.
Per juditagudo | 18.05.2024 | Articles divulgatius