Laia Briones Buixassa, investigadora del grup de recerca en Innovació en salut mental i benestar social (ISaMBeS)

L'autolesió no suïcida és un mal dirigit a la pròpia persona que es duu a terme sense intenció de suïcidar-se (parlem, per exemple, de tallar-se o colpejar-se) i que és diferent d'altres conductes que comporten mal físic com prendre drogues o restringir l'alimentació.

En els últims anys, aquesta ha augmentat considerablement, sobretot entre els adolescents i els adults joves i principalment en les edats compreses entre els 12 i els 25 anys.

Al contrari del que es pot pensar, l'autolesió afecta tant a persones que sofreixen algun problema de salut mental com a persones sense cap trastorn. No obstant això, s'ha observat que és més comú en persones amb alguna patologia mental com poden ser el trastorn límit de la personalitat i els trastorns de la conducta alimentària, entre altres.

Actualment es considera un problema de salut pública i és especialment preocupant donada la seva alta prevalença en població estudiantil. En 2017, diversos investigadors del grup GRETA (Grup de recerca en avaluació i tractament de l'autolesió) van analitzar una mostra d'estudiants espanyols d'entre 18 i 30 anys, sense trastorn mental associat, i es va observar que al voltant del 30% s'havien autolesionat un mínim de cinc vegades al llarg de la seva vida.

Encara que cal destacar que l'autolesió segueix un curs heterogeni, ja que algunes persones s'autolesionen de manera puntual mentre que unes altres ho fan d'una forma més recurrent.

Dificultat en la regulació emocional
Els motius per a aquestes diferències en el patró de l'autolesió són diversos, encara que s'ha observat que els adolescents que s'autolesionen de manera recurrent mostren una major dificultat en la regulació emocional, pitjor rendiment acadèmic i més problemes interpersonals.

El que sí que sembla ser clar és que la dificultat per a gestionar emocions intenses, per a entendre-les i donar-los una resposta adequada, jugaria un paper clau en el desenvolupament de la conducta autolesiva.

A més, és important remarcar que en el context educatiu s'ha observat una associació entre situacions adverses a nivell interpersonal i la presència d'autolesions. Un estudi realitzat en 2016 va estudiar el fenomen de l'autolesió en deu països europeus i va trobar una associació entre haver sofert bullying per part dels companys d'escola en la infància i/o l'adolescència i el risc de cometre conductes d'autolesió.

Mètodes i funció
Els mètodes més comunament utilitzats per a cometre autolesió són tallar-se, colpejar-se o cremar-se. Aquests són comuns en les persones que s'autolesionen. No obstant això, en persones amb alguna mena de trastorn mental solen ser més greus i, habitualment, més freqüents.

Quant a la funció de l'autolesió, és important distingir entre la funció intrapersonal i la interpersonal. La funció intrapersonal està relacionada amb la pròpia persona i amb la motivació per a canviar l'estat intern, ja sigui per a baixar l'activació emocional (per exemple, calmar-se davant una situació frustrant) o per a activar una emoció (per exemple, sentir-se viu).

La funció interpersonal, per contra, està relacionada amb la capacitat de provocar canvis en alguna situació (rebre atenció o evitar una discussió). La més comuna de les dues sol ser la intrapersonal i, en la majoria dels casos, l'autolesió es duu a terme en resposta a alguna emoció intensa i desagradable com poden ser la ràbia, l'ansietat, la tristesa o la frustració. No obstant això, en un estudi recent es va observar que, encara que la funció principal fos rebaixar una emoció (intrapersonal), en molts casos aquesta anava precedida per una discussió o conflicte interpersonal.

Gestió emocional i descentrament

Si canviem el focus d'atenció i ens centrem en què pot ser útil per a tractar l'autolesió, observem que l'aprenentatge en la gestió emocional i la capacitat de descentrament són dos pilars centrals en el seu tractament.

El concepte descentrament es refereix a la capacitat o habilitat per a prendre una perspectiva d'observador cap a les experiències internes, observant les pròpies emocions i pensaments des de fora, en lloc d'identificar-se amb elles. La capacitat de descentrament millora la gestió emocional i s'ha associat a un millor funcionament psicològic i social.

Aquests dos aspectes es treballen ámpliamente en les teràpies psicològiques denominades “teràpies de tercera generació”, com poden ser el mindfullness o la teràpia dialèctic-conductual. Ambdues, han mostrat bons resultats en el tractament de l'autolesió, tant en població clínica com subclínica, i actualment es troben entre les principals intervencions a nivell psicològic.

Per a ajudar en el tractament de l'autolesió, en 2020, el grup GRETA va desenvolupar una pàgina web dirigida a la població general. Aquesta es divideix en diferents seccions, destinades a millorar el coneixement de l'autolesió, enderrocar els mites que l'acompanyen i oferir recursos per a la seva gestió i tractament, tant a persones que s'autolesionen com als seus familiars, amics, parelles o fins i tot a professionals de centres educatius.

En la pàgina web també es poden trobar recursos basats en la teràpia dialèctic-conductual que es poden descarregar i treballar de manera autònoma.

Tots som rellevants en el tractament d'aquest fenomen. Quan algú s'autolesiona significa que ho està passant mal i que, encara que potser no la demana, necessita ajuda. Per tant, oferir-li la nostra disponibilitat i suport per a gestionar el que li està passant és crucial perquè sigui capaç de buscar ajuda i posar fi al seu malestar.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.