Ja fa anys que es busca la manera de donar una sortida a les dejeccions ramaderes a Catalunya, sobretot en comarques amb un alt excedent, com la d’Osona. Una manera és produir biofertilitzants que, a la vegada puguin ser útils per al sector vitivinícola, pensant sobretot en la zona del Penedès, que en té una demanda creixent. Fins ara la fertilització de les vinyes ha estat principalment química i ara es promou cada vegada més la fertilització orgànica que permet que el sector sigui molt més sostenible. Per això, estan en marxa tres projectes amb la participació del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC que tenen per objectiu tancar el cicle de carboni en aquest sector, i en els quals s‘utilitza diferents tecnologies per a la producció de biofertilitzants. 

Tres tecnologies

La tecnologia que s’ha aplicat principalment en aquests projectes és el compostatge, que estabilitza la matèria orgànica de les dejeccions per obtenir-ne un producte d’alta qualitat i lliure de patògens. També s’hi ha optimitzat processos de bioassecatge, que permet eliminar per acció principalment biològica la humitat del residu orgànic, i obtenir un producte fertilitzant d’alta qualitat, millorant la gestió i el cost logístic de les dejeccions originals. Finalment, la digestió anaeròbia, el procés en el qual una comunitat bacteriana transforma la matèria orgànica en biogàs, que conté CO2 i metà. De la fracció sòlida orgànica del digerit resultant es fa pellet i la líquida passa per un sistema de membranes, que produeix un concentrat molt ric en nutrients també utilitzat per fertilitzar. 

Tres projectes d’innovació amb empreses

Bioeconomia Circular, liderat per Juvé i Camps i coordinat per INNOVI, és el que utilitza les tres tecnologies anteriors; el compostatge, el bioassecat i la digestió anaeròbia. Es van produir cinc tipus de biofertilitzants derivats de dejeccions ramaderes (porcí, oví i boví) i es van aplicar a camp durant la campanya 2022-2023. A partir de les dejeccions porcines es van obtenir tres productes; un bioassecat (purí sec) i un pellet de la fracció sòlida, i un concentrat de la fracció líquida. De l’oví i el boví es van produir dos fertilitzants orgànics aptes per l’agricultura ecològica; un producte semicompostat d’oví i un compost de boví. El pas següent serà avaluar els canvis en les propietats físiques, químiques i de qualitat del sòl fins a 90 cm de profunditat, així com el creixement de les fulles, l'evolució del raïm, i la seva maduració i productivitat durant dos cicles de cultiu. També hi participen INCAVI, la Cooperativa Agrària de Torelló, Betara, Selecció Deseuras, Granges Terragrisa i l’Associació de Defensa Vegetal (ADV) Sant Martí-Penedès Superior.

BiofertiPlus desenvolupa fertilitzants a mida (TMF) mitjançant compostatge, destinats a cultius de vinya i poma, basats en les característiques del sòl i les necessitats nutricionals dels cultius, proporcionant nitrogen, fòsfor i potassi (NPK). S’optimitza un procés de compostatge dels residus d'una granja de vaques per produir compost d'alta qualitat, al qual s'afegeix un additiu orgànic nitrogenat per crear dos TMF. Aquests s'estan provant en camps experimentals per avaluar el seu rendiment agronòmic i els beneficis sobre la qualitat del raïm i la poma, i també s'està desenvolupant una Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) per avaluar la seva sostenibilitat. Biofertiplus està liderat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, i també compta amb la participació de la Cooperativa Plana de Vic, Grans del Lluçanès, Covides i Girona Fruits,

També liderat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i amb la participació de Covides i Cevipe, el projecte CoopVitiLoop busca tancar el cicle de carboni en el sector vitivinícola mitjançant l’autogestió dels residus de la verema (rapa i brisa) i dels llots de depuradora en els cellers, convertint-los en biofertilitzant a través del compostatge. Aquest compost madur es compara amb compost comercial per demostrar-ne la qualitat, amb l’objectiu final de destinar-lo als camps de la cooperativa, per retornar carboni i nutrients al sòl i millorar la sostenibilitat del sector. A més, el projecte avalua l'impacte del compost en el creixement de dues varietats de vinya (xarel·lo rosat i sauvignon blanc) i la salut del sòl, i estudia l'alliberament de carboni i nitrogen per optimitzar-ne la captació per part de les plantes.

Els tres projectes s’han finançat a través de l’Operació 16.01.01 (Cooperació per a la innovació) del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022, i permeten  avançar cap a l’economia circular mitjançant la revalorització de residus i la promoció d’un sector vitivinícola cada vegada més sostenible. Per això, segons els resultats preliminars obtinguts, s’espera millorar la fertilització orgànica de les vinyes, per millorar la salut del sòl i assegurant una productivitat a llarg termini.