Autora: Martine Audet 

Aquesta obra està plena de referències personals, fragments de vida, instants, records fugaços, sobreentesos, complicitats: un teixit que esdevé el testimoni críptic d’un itinerari vital. Com diu Nicole Brossard —la poeta que tant ha influït en la poesia quebequesa actual— en la citació que encapçala el llibre i que sembla resumir-lo, és «el súmmum de vida / l’espai que arriba sense els seus verbs». 

A propòsit d’aquesta obra, Martine Audet ha escrit: «Per a mi, que provinc del costat del silenci, del mutisme, de la incertesa amb relació al meu dret d’existir, entenc que la paraula, per arribar a ser, s’ha fet poema. Estic unida al poema i el que soc s’uneix al poema. Per què? Per copsar? Per retenir? Per tensar? Per donar forma?» Edició bilingüe francès-català. 

Més informació aquí.