La intel·ligència artificial està revolucionant el món laboral a un ritme tan vertiginós que porta a qüestionar-nos si les màquines acabaran substituint els treballadors humans en un futur.

Com es pot gestionar la transició cap a una economia digitalitzada sense perjudicar els treballadors i minimitzar l’impacte social negatiu? Podria la Renda Bàsica Universal ser una solució per a alleujar els efectes de la disrupció tecnològica i garantir un nivell de vida digne per a tothom? Com afectarà la IA la bretxa social existent? Augmentarà la desigualtat entre rics i pobres o pot contribuir a una distribució més justa de la riquesa? És necessària una regulació específica de la IA per evitar un control excessiu per part de les grans empreses i governs, i garantir un ús ètic i responsable d’aquesta tecnologia? Quines habilitats seran imprescindibles en el futur del treball per a adaptar-se a un entorn laboral cada vegada més automatitzat?
Alguns pessimistes temen que la IA acapari la majoria de tasques, provocant un augment exponencial de l’atur i un futur incert per a la classe treballadora. Argumenten que les màquines, cada vegada més sofisticades, seran capaces de realitzar moltes tasques amb més eficiència i cost que els humans, desplaçant-los del mercat laboral. Aleshores, la renda bàsica universal emergeix com una política essencial per brindar una vida digna a tots els ciutadans.

Els optimistes, en canvi, veuen la IA com una eina poderosa que pot crear nous llocs de treball, augmentar la productivitat i generar noves oportunitats econòmiques. Sostenen que la IA no busca substituir els humans, sinó complementar-los i alliberar-los de tasques repetitives i tedioses, permetent-los enfocar-se en treballs més creatius, estratègics i de valor afegit.

Entre el blanc i el negre, hi ha molts matisos. Els abordaran a dIAlegs amb Josep Burgaya, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, i Sergi Raventós, cap de l’oficina del Pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal a Catalunya. Moderarà la conversa la periodista Dolors Altarriba.

INSCRIU-TE A LA SESSIÓ

Josep Burgaya és professor universitari i assagista. Doctor en Història Contemporània per la UAB és professor titular de la Universitat de Vic (Uvic-UCC), on exerceix de degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació. Ha participat en nombrosos congressos internacionals i habitualment realitza estades a universitats d’Amèrica Llatina. Articulista de premsa, col·labora habitualment als mitjans. Conferenciant i assagista, els seus últims llibres publicats han estat L’Estat de benestar i els seus detractors. A propòsit dels orígens i la cruïlla del model social europeu en temps de crisi (Octaedro, 2013), L’Economia de l’Absurd. Quan comprar més barat contribueix a perdre la feina (Tres i Quatre, 2014), guardonat aquest darrer amb el Premi Joan Fuster d’Assaig. També ha publicat Populismo y relato independentista en Cataluña. Un peronismo de clases medias? (El Viejo Topo, 2020), La manada digital. Feudalismo hipertecnológico en una democracia sin ciudadanos (El Viejo Topo, 2021) i, l’últim, Tiempos de confusión. De la clase adscriptiva a la identitat electiva(El Viejo Topo, 2023). També és coautor del llibre Federalisme fàcil (El Triangle, 2023).

Sergi Raventós Panyella és Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es va doctorar amb la tesi ‘Desigualtat socioeconòmica i salut mental: la proposta d’una renda bàsica per a protegir i promoure la salut mental’. Màster en Teoria Social per la UAB i diplomat en Treball Social per la Universitat de Barcelona (UB).

És autor de diversos articles i publicacions sobre inserció laboral, la salut mental i la Renda Bàsica Universal.

Des de l’octubre del 1998 fins al 2021 ha treballat com a tècnic d’inserció laboral i treballador social a la fundació privada Els Tres Turons, on va realitzar tasques d’inserció sociolaboral i prospecció d’empreses; tutor de pràctiques; suport al lloc de treball; mòduls d’orientació laboral i de recerca de feina; i coneixements del mercat laboral de persones amb trastorns mentals que han participat durant anys als diversos programes i serveis d’inserció laboral.

Ha escrit nombrosos articles i ha participat en diversos llibres, entre ells La renta básica en la era de las grandes desigualdades (El Viejo Topo, 2017) i La renta básica, ¿por qué y para qué? (Libros De La Catarata, 2021), i ha format part del comitè organitzador de diversos seminaris, congressos i simposis sobre aquesta qüestió. És membre de la Xarxa Renda Bàsica (XRB) des de la seva fundació l’any 2001.

Actualment és el Cap de l’Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Dolors Altarriba és llicenciada en Periodisme i amb un postgrau en Periodisme sociolaboral. Ha treballat durant més de 30 anys al periòdic EL 9 NOU, sent responsable, entre altres, de la secció d’economia durant 12 anys. Ha estat responsable de comunicació a l’empresa Benito Urban.